En aquest periode de temps es van escriure 26 cartes, 13 cadascun. Carme també li feu arribar alguns telegrames, amb motiu de la malaltia del seu fill Josep, afectat de diftèria.

Joan Espinàs, que continua escrivint les cartes en català, es mostra preocupat per la pobresa infantil que hi ha, tant a Sevilla i Huelva com a Santander. També en un parell d’ocasions fa referència al Cama LLarga, el  nom pel que es coneixia en aquell moment a Catalunya, al destronat rei Alfons XIII.

Sevilla, 30 novembre 1931: “Ja som a Sevilla” LLegir més.

Sevilla, 30 novembre 1931: “la casa “Cornelio” que com recordaras fou tirada a terra a canonades quan la revolució” LLegir més.

San Juan Aznalfarache, 4 de desembre de 1931: “Adeu siau illusions de passar el Nadal a Barcelona” LLegir més.

Sevilla, 6 de desembre de 1931: “Aqui era on s’hostetjaben en Cama llarga i els seus” LLegir més.

Barcelona, 9 desembre 1931: “Prudencio Bertrana por su obra “L’hereu” ” LLegir més.

Santander, 17 desembre 1931: “criaturas descalsas i mig despulladas, amb la cara morada per el fret” LLegir més.

La Corunya, 24 desembre 1931: “no la compris perque ja la tinc” LLegir més.

Huelva, 2 gener 1931: “la primera la vaig veure a Alacant per la Xirgu” LLegir més.

Tot i que ja havien passat 6 mesos des de la proclamació de La República, la gran majoria de segells de les cartes encara portaven l’esfinx del rei Alfons XIII, si bé a sobre el segell, hi havia imprès amb tinta la llegenda “República española”. En alguns sobres, però els menys, els segells són de la República amb l’esfinx de Nicolás Salmeron.