73 són les cartes recollides en aquest llarg viatge. Carme Xivillé n’hi escriu 37 i Joan Espinàs 36.
En els mesos de setembre i octubre uns del temes comentats són els relatius a l’educació dels fills i l’altre és sobre els avantatges que representa la República enfront la Monarquia (en relació als professionals del mar i els seus drets laborals). Sovint es refereixen a l’oncle Floro Font, que es veu obligat a navegar malgrat la seva avançada edat.
– Alacant, 27 setembre 1932: “Per això jo voldria que els seus primers passos en el camp de l’educació fossin ben donats, que poguessin anar a un col·legi on controlessin amb rigurositat el cami que segueixen i que el seu pla d’educació estigués atemperat a les corrents modernes i que a ells els fos grata l’anada a classe. Això jo em penso que en el Condal es pot lograr, ja que generalment son gent que saben adaptar-se a les corrents modernas i evolucionan cap al nou sistema de pedegagia necessari avui. (…)
(...) Per fi sembla que va camí de solució alguns aspectes de la nostra carrera, l’ambició tan de temps acariciada, i que tantas campanyas i tans anys de lluita ha costat, la República, aqueixa republica que els bons republicans no tindrem mai prou boca per alabar-la; ha lograt, ha fet lo que no s’habia pogut fer amb tants anys de monarquia, ha fet que per fi els que anem per el mon lluny dels nostres tinguem a la vellesa assegurada la viudetat i la orfendesa també asegurada. Ha implantat el Montepio nacional, que al menys assegura un sou, de 60 duros mensuals, al arrivar als 60 anys amb tendencia a l’ampliació si els ingressos ho permeten. Pensa bé lo que això representa, prenen per model l’onle Flo. si els governs de la funesta monarquia que no s’habian preocupat mai de res de profit, ho haguessin fet, avui l’oncle no es veuria amb la dura necessitat d’acudir gorra a la mà a demanar per favor un embarc, que hauria de revoltar a la seva conciencia el demanar-lo. Que et sembla?”
Al novembre, a més dels temes familiars , el tema principal són les eleccions al Parlament de Catalunya.
-Huelva, 21 novembre 1932: “Per lo poch, que he sentit dir el resultat haura sigut advers, a lo que esperaba el triomf o de la Lliga o d’Acció, qualsevulga dels dos, pot esser encara hauria celebrat més el d’Acció. Enfi ens conformarem amb la derrota esperant millors temps”.
Com sempre, en algunes cartes la narració fa referència a la navegació i la narració del què veu, del què passa i del què sent, com per exemple:
-Per la mar, 21 desembre 1932:
Estimada Carme: Vaig sortir dilluns, a darreras horas de la tarde de Huelva, una tribunada imponent que l’aigua, queia a bots i barrals, un cop de vent d’aquells que fan época i una negror en el cel d’aqueixas propias de nit de tempesta, ens obligá a fondejar en el mij del riu esperant qu’el temps anés a bona, de mica en mica, aná calmant la pluja i el vent i el cel anaba adquirint, aqueixa serenor, que va donant optimisme i els estels brillaben en el firmament blau, com si res hagués passat, arribá la matinada del dimarts i el Sac 6º i el Sac 8º emprengueren novament la marxa riu avall en busca de la mar gran i abants d’arrivar-hi, en mij del riu crusabem amb el Sac 5 que entraba. La mar grossa que encara hi habia, anaba calmant a mida que ens acostabem, al estret, el barco anaba perdent aquell balanceig molest i fent via; fent via arrivabem en aqueixa hora del mijdia del dimecres en que la mar es llisa com un cristall i alla, al lluny, no massa empero, es veu la costa de la provincia de Granada, amb els pobles al voltant, el cap de Sacratif i en el fonds aixecantse majestuosament la serra, les altes muntanyes del Mulhacen…