DIARIO DE NAVEGACIÓN  de l’alumne de nàutica JUAN ESPINÁS FONT

Viatge a Lisboa, un viatge truncat
Del 4/12/1918 al 5/02/1919
Bergantín-Goleta “Pepito”
Validat pel capità Antonio Camíns

Detall de les singladures:

Barcelona-Almeria         3/12/1918       19/12/1918
Almeria-Cartagena       26/01/1919        5/02/1919

 

(Resum extret a partir del Diario de Navegación)

Comença la primera singladura : “Salida de Barcelona para Lisboa con cargamento de azucar para dicho puerto el 4 de diciembre de 1918…”

Ja abans d’avistar el far de l’illa Escombrera , entra aigua al vaixell i han d’anar sondant i puant la bomba cada quatre hores. Passen deu dies i encara “…sondamos la sentina encontrando un aumento de 8 pulgadas sobre los días anteriores achicándola a fin de que el agua no llegue al cargamento”. El nivell de l’aigua cada cop és més alt i finalment, al veure que, a més, la mar és forta, la junta d’oficials decideix alleujar el buc de proa, tirant al mar alguns efectes de coberta i una part de la càrrega i “…derribar al inmediato puerto de Almería”.

El bergantí  fondeja a Almeria durant 5 setmanes. El dia 27 de gener, amb els permisos llestos i la documentació en regla i amb només 1 polzada d’aigua per hora “…principamos a virar. Observando que la tripulación no está completa la hacemos formar para recontarla faltando de la lista los marineros Jaime Andreu y Marcos Fierro”. No es presenten i decideixen cobrir les vacants però només en poden cobrir una i embarca el mariner Luis Lozano. En total seran 14 mariners i la tripulació reclama al capità que es reparteixi entre tots ells l’import del salari del que no ha estat substituït. El capità ho accepta, d’acord amb l’armador que hi és present i salpen d’Almeria el 28 de gener.

L’endemà torna a entrar aigua. “Observando que el agua va en aumento llegando al mediodía de esta forma a razón de 5 pulgadas por hora notando que sale mezclada con azucar”. A tot això, amb vent molt fort de l’Oest i amb la mar “embravecida”, un cop de mar descarrega sobre coberta i trenca “…una cuarterola llena de vino que está trincada contra el palo mayor, perdiéndose por completo su contenido”.

Continuen amb molt mala mar durant diversos dies, treballant de valent per treure l’aigua que continua entrant a la sentina. La junta d’oficials decideix trencar la capa , posar-se a popa i arribar el més prompte possible a port. L’aigua surt completament barrejada amb sucre i s’intenta posar en funcionament la bomba d’estribor, cosa impossible perquè no es pot baixar a la bodega.

Es decideix posar rumb al port de Cartagena on arriben el 5 de febrer, després de 27 singladures. El capità és rellevat del comandament.

En carta del 15 de febrer Joan Espinàs comunica que després de la descàrrega de la mercaderia ha decidit, juntament amb el contramestre agregat i el cuiner, desembarcar del “Pepito”. Segons una altra del 2 de març comunica que arribarà a Barcelona als 8 dies amb el barco “Antonia”.