Des de la sortida de Barcelona amb el DILLUNS el 10 de desembre del 1927, rumb Bona, i fins l’arribada a Valencia als 8 dies, hem localitzat una carta de Carme a Joan i la de Joan que li recorda, després d’haver-li enviat telegrama, que s’embarca al SAC 2 com a primer oficial.

D’aquests 6 viatges amb el SAC 2 hem localitzat 62 cartes; De Carme a Joan 33 i de Joan a Carme 29.  Com gairebé sempre, les cartes de Joan són més extenses i les de Carme relatives a la vida dels 2 fills i dels 4 nebots i de les vicissituds familiars.

En un dels viatges constants a San Juan de Aznalfarache, on la S.A Cros, propietària del SAC hi tenia la seu de càrrega (la fàbrica ), queden embarrancats en el fang del Guadalquivir i el bot que els ha de rescatar, també hi volca.

Durant la Setmana Santa, Joan explica totes les pocessons andaluses que veu, la de Málaga, Sevilla, Sant Joan d’Aznalfarache, etc. i en fa una comparació. 

Són uns 6 viatges amb rutes molt similars i els únics 7 mesos de navegació que va fer amb el vapor SAC 2.

Barcelona, 4 de febrer de 1928: Si quieres verme contenta, si quieres que vuelva a comprenderte con cariño, no uses para mi la máquina, guárdala para los demás “prefiero más tu buena letra con tu estilográfica escrita que a los signos dactilógrafos que su mecanismo excita”

Tarragona, 5 de febrer de 19281: (…) I es que una nit com aqueixa, es una cosa bonica, qui mai ho ha vist no se’n fa carrec. Jo puc dir-te que la prefereixo al dia, amb tot i lluir l’astre Rei, doncs després d’una nit aixis, en que la silueta de la costa, i els fars d’Oropesa, Peñíscola anaban desfilan baix la velocitat del SAC fins a fer-nos veure els de casa nostre, la Banya, Tortosa i Salou, hem arrivat a la dolça terra catalana, que sembla d’un encant distint de les altres terres i no se si per intuició o per realitzar un acte de creient, als nostres passos, seguidament d’arrivar s’han dirigit envers la Catedral, a missa de dotze, a la qual no havia estat desde aquell viatje que hi anarem junts. T’en recordes?

(…) Y es que la vida, n’obstant hi volguer-la convertir tota en un mecanisme, hi ha que reconeixer-li un algo sobrenatural que fa que no s’adapti a un engranatge mecánic, sino que exigeix l’espiritualitat que li correpon.  Pensant doncs, igual que tu, desisteixo d’escriure’t a máquina, d’aqui endavant. Seguirem com fins ara.

Tarragona, 11 d’abril de 1928 🙁…) quan ja ben estirat al llit, a la llum del quuinqué estaba llegint “La Promesa” un conte de “Lecturas”. Trucan a la porta i diuen “un telefonema para Vd” de moment em sorprengué, pero deseguida vaig pensar que es tractaba del giro. Efectivament l’obro i llegeixo “Juan Encina” (hasta el nom van cambiar) Recibi giro mando carta todos bien recuerdos Besos Carmen. Com pots suposar va causar-me satisfacció per dos conceptes, el primer, al saber que havias rebut les pesetes, cosa que em tenia intrigat i el segon, al veure, que em portaba noticias tevas, fresquetas de pocas horas, en lloch de aqueixas que tardan tres dias en arrivar.

Sevilla, 25 de juny de 1928: Aquest viatje estem aprop dels terrenys de l’Exposició, que veig que si treballa de ferm, encara que em sembla que está tot molt atrassat, els pabellons que ara estan fent , que son els d’algunas Republicas Americanas, son petits. Quina diferencia amb la grandiositat dels de Barcelona. Es molt dificil n’obstant comparar una amb l’altre, perque tenen dos punts de vista molt distints. La d’aqui podriem dir que te quelcom de romanticisme, jardins i edificis, la de Barcelona podriem dir qu’es el modernisme del segle XX. (…) Ja veurem quina tindrá més éxit.