En només un mes de separació, Joan i Carme es van cartejar en tretze ocasions. I sempre des dels ports de la península, ja que abans d’arribar a Alacant havia navegat fins Sfax i Bona i durant aquesta setmana no escrigué res per les dificultats i la lentitud en el correu postal.
Per contra, el correu entre poblacions espanyoles era de quaranta-vuit hores aproximadament, segons es pot comprovar en els textos d’ambdós.
En les cartes, el capità sent una gran simpatia per la ciutat d’Alacant i els seus habitants. Aquesta simpatia no només es fa palesa en aquest viatge sino en moltes altres anteriors i posteriors.

Alicante, 25 juliol 1932

Estimada Carme: Et suposo ja enterada per el telefonema que vaig enviar-te de la meva, arrivada en aquest port d’Alacant. Ja feia temps que no hi havia vingut i vaig arrivar-hi precisament a una bona hora per tenir temps encara, d’admirar si aixis volem dir-ho l’aspecte esplendid que ofereix aquesta població a l’epoca estiuenca. Cuatre de la tarde de diumenge, bella hora per arrivar, a port quan el port no es Barcelona que en aquest cas, quan més aviat s’arriva millor, bona hora, dic, quan ademés de portar la sensació d’un magnific viatje es porta també el deistj de fruir quelcom variant que alteri el ritme monotonde la vida d’abord. I aixo es logra quan ja veus en el moll la gent, que va a passeijar.si, que es , aqueix cas pagesos de l’horta alicantina, que els falta temps per anar al port i tenen exclamacions com aquesta “Ché, hi es de ferro assó!!” Sembla que tota aquella gent et donguin la benvinguda i encara que no hi coneguis a ningú et produeix una sensació agradable. (…)

Ton Joan, 25 juliol 1925