En total , en els dos mesos de durada del viatge pel Mediterrani sud i nord, hi ha 38 cartes; 21 escrites per Joan i 17 per Carme.

Sfax, 5 de desembre de 1928. “El viatge fou bo, llevat de la nit de la sortida de Barcelona, que varem ballar molt degut a la grossa mar i al vent. Crec que sortirem d’Sfax el divendres dia 7 i en aqueix cas si tenim bon temps el dia 13 o 14 podrem esser a Sevilla (san Juan de Aznalfarache) on espero trobar carta teva.”

Aznalfarache, 3 de gener 1929 “Ja torno a estar a Sevilla després d’un viatje que podriem calificar de “llampec” ja que amb tres dias hem anat i vingut de Casablanca. L’estada en aquell port va esser d’aquellas que no donan ni temps de comprar la teca puig compte que arrivarem el dilluns a la una de la matinada i sortiem al migdia després d’haver empleat tres horas justas per carregar, A la sortida vaig donar las solemnials pitadas de despedida al “Dilluns” que darrera nostre aná a carregar. Vaig estar a bordo durant la curta estada junts, i vaig veure  a mon germá qu’está molt bé i a l’oncle, i els vaig donar aquella alfombra de que et parlaba el viatge passat. Ja em dirás si t’agrada”

 Barcelona, 23 enero 1929.  “Estas ya contento de estar en Alicante? El puerto más privilegiado por ti, como si dijeramos tu favorita, no sé que encuentras en él, un puerto de tercer o cuarto orden y que tenga más atractivo que Valencia y que la misma Sevilla; cuestiones de gustos y no hay que darle vueltas”.

Málaga, 3 febrer 1929.  “Estimada Carme: Ja soc a Málaga, l’altre ciutat llevantina, que amb Alacant forman el dueto de la magnificiencia del Mare Nostrum, dintre la categoria de pobles-ciutats. Terra alegra en que en cada porta hi ha una taverna i a cada tres una dolceria, terra en que s’hi barreja el mes pur casticisme amb el més pur modernisme. Terra del manton negra sobre les espatlles de les bellas malagueñas, la peineta i la mantellina de blondas que d’acord estan amb l’automovil de luxe que porta sobre si donas de postin (que diuen per aqui) i que a las horas serenas del mijdia passejan la seva majestad per las lluentas i asfaltadas vias del parc.Terra oberta com cap més terra d’Andalucia a totas les corrents modernes del mon 

Málaga. 6 febrer de 1929. “Com et deia en la meva darrera, diumenge vaig ser a sopar al SAC 4, i el pare del barberet s’hi va lluir. Vaig menjar uns canalons casi casi tan ben fets com els que fas tu, no tan que ja sabem que tu tens l’especialitat i després uns altres plats d’aquells que tenen nom d’hotel, enfi que va estar molt bé.De totas maneras aquí Málaga no es passa del tot malament hi han molts cines i la Concha Catalá, que l’altre dia varem veureli fer la comedia “Raquel”. Aqueixa dona es conserva tan be, ara com fa ja anys, que la varem veure treballar al “Dorado”, t’en recordes?

Barcelona, 6 febrero 1929. “Me gusta mucho visites estas tierras de la alegria porque te contagias de ella y me las transmites en pequeñas dosis…”