S’han trobat 120 cartes, 64 les esciví Joan a Carme i 56 Carme a Joan, de les quals aquesta selecció:

Valencia, 3 juny 1926: Com pots haver vist per el telegrama que ahir vaig enviar-te, ja tornem a esser a Valencia, arrivarem ahir a les cuatre de la tarde, després d’un bon viatje tan d’anada a Bona, com de tornada. Tot just feia cinc dias de la sortida del simpatic port d’Alacant, aixó prova la rapidesa en que sabem fe les cosas. Sortin d’aquella tenda (a Bona) com que no poguerem anar a cap més perqué tot estaba tancat donarem una volta per el passeig i tinc de dir-te que no sé si admiraba o si espentaba veure aquell bé de Deu de francesas que anaben vestidas, millor dit despullades a la última moda. Vestits sense manigas, escotats ensenuant el naixemen del pit i les faldillas arran de genolls i no eran casos aislats, no, eren totes les dones, velles, joves, solteras, casadas. etc. etc. Verdadera elegancia cocotesca.

Glasgow, 2 juliol 1926: Ja tornem a esser a Anglaterra, més propiament dit a las illas Britanicas varem arrivar-hi, el dimecres dia 30 a les deu de la nit de l’hora nova quan el sol tot just anava a la posta. El viatje desde Huelva, del qual port sortirem la vigilia, de San Joan a les nou del vespre a l’hora qu’el resplendor de las fogueras il.lumina l’espai de la nostra Barcelona., fou un veritable viatje d’estiu, un viatje de bon temps, clar, sense la més petita espurna, de boira, sols, al arrivar, al golf , per fer-nos recordar la seva existencia va fer que el “Dilluns” dones cuatre cops de cap. Varem arrivar a la costa irlandesa i varem tornar a veure aquellas torres fars que blancas i majestuosas sembla que neixin en el fons del mar, i s’axequin retadoras sobre les aiguas enfilantse vers el cel desafian les furias de las tempestats d’aqueixos mars del nort. 

Rotterdamm, 24 juliol 1926: (…) no sé quants dias estarem puig aqui es carrega de mol diferenta manera que a Anglaterra aqui estas amarrat a una boyas i venen al costat unas gabarras grossas de mil i mil cincentas tonas i de 70 mts. de llarg. algunas d’ellas tan llargas com el barco, que navegan per aqueixos canals d’Holanda, internant-se a Alemanya, França, Belgica etc. i lo que es curios d’ellas es que el patró porta dona i els fills a bordo i viuen amb unas camaras luxosament installadas d’una netedat tan interior com exterior, excesiva, (…)

Calais, 2 setembre 1926: No se si saps que ara faig de majordom, cada dia a les set del matí vaig a plaça, que en aquest cas faig la competencia a la Paula (ja li pots dir) puig ella hi anava sola i jo hi vaig acompanyat del marmiton, semblo una criada de casa bona, només em falta el devantal blanc amb puntes.

Calais, 7 setembre 1926: Em tornas a repetir en a les dugues cartes tevas que vagi a Paris i m’encarregas moltas cosas, davant la baratura que’et pensas que hi ha per lo que’t contan els que venen de Paris. Per lo que veig, et pensas que anar a ville lumiere, es com anar de Barcelona a Premia, tens de contar que hi ha cinc horas de tren i encara qu’els francs siguin baratos, el gasto es crescut, no per el viatje  puig es relativament barato, sino pel conjunt, i a demes se me n’han passat les ganes i crec que será més oportu gastar part de lo que m’haguera costat anar-hi, comprar quelcom que vos pugui servir a vosaltres, i pensant aixis ja he fet una compra consistent en un jersey jaqueta per tu, molt “chic” (…)

Calais, 14 setembre 1926: Respecte a lo qu’em preguntes. Dec dir te que el carrec, de majordom no era transitori, sino qu’es fixo per tot el viatje i aqui ens tens a l’Espina i a mi, anant a la plaça cada mati, dic malament, plaça no n’hi ha més que’el dimecres i dissabtes anem a les tendas. Primer a un magatzem de peix, on fan provisió totas las peixateras que venen per els carrers , amb carretons, després anem a casa un mallorquí a comprar fruita, després a casa una verdulera i els dias esmentats anem a mercat, que hi concorren totas les pageses, comprem verdura, ous, qu’els paguem a 21 i 22 ps els 26 ous…).

Calais, 8 octubre 1926: (…) cada dia la nostre estada va allarganse al extrem de que sembla inacabable puig si tenim d’esperar que la vaga anglesa s’acabi, es probable que n’hi hagi per estona tota vegada que cada dia hi han més malas impresions. 

Barcelona, 14 octubre 1926: Mas dejame  darte una esperanza y es que el Armador viendo el invierno encima con los almacenes vacios y las excesivas demandas será probable que os mande a Alemania en busca de carbon para la ciudad deseada vuestra querida Barcelona. Será verdad tanta belleza? falta verlo. 

Avilés, 4 novembre 1926: Estimada Carme: Mentres tancat dins ma celda sento com van rodant els vagons per las vias, per caure pesadament el seu contingut dins la panxa del Dilluns, aixecats per aqueixas gruas gegantinas…faré volar el meu pensament cap a tu, cap a tots vosaltres…

Swansea, 13 novembre 1926: Sobre les versions que corrian per Premiá respecte a sublevacions, averias, etc. versions donades segurament per un pobre noi que portabem de camarer que al desembarcar-se per por a no sé qué, es creuria segurament que els altres que ho feren també tenian por d’anar a Anglaterra cosa completament inexacta puig si bé en desembarcaren vuit o nou no fou ni per sublevació ni per por, sino perqué tenian ganas d’anarse´n a casa seva i els altres de cambiar de barco, puig alguns s’embarcaren amb vapors viscains, que vingueren a fer carboneras per anar al EEUU, amb l’intenció, d’un cop siguent alli, desertar i quedar-se a America.

Barcelona, 13 novembre 1926: Estamos en una época que se podria decir de inquisición pues si te resbalas… y la que se resbala seré yo que si va a sus manos esta carta tienes que venir a verme en la calle Amalia y no estamos para ir en callejones.

Nota:( A l’Ofici el canonge Ribó va fer el sermó en català i aleshores l’alcalde, el capità general i els consejals es van aixecar i van marxar).

Cardiff, 8 desembre 1926: Veig que ja donen carbó per l’estranger, que definitivament ahir va quedar aixecat l’embarg i que, excepte les antracitas, el demés carbó té comerç lliure.

Cardiff, 23 desembre 1926: Res mes per avui. Darrera lletra del viatje i en ella al dirigiros a tots, els meus desitjos de que passeu unas bonas festas de Nadal.