Em preguntas si eran “Vidas cruzadas” la comedia que vaig veure quan naixia MariCarme, efectivament ho estava veient per segona volta, a Málaga, puig la primera la vaig veure a Alacant per la Xirgu i encara qu l’Angela no m’alabi el gust, de bona gana la tornaria a veure. En ella li agradan las comedias blancas i es clar aqueixas massa realistas i un bon xich descarnadas no li agradan, n’obstant veures-hi la verdadera vida, les passions humanes i el sentit que de la vida, té molta gent; orgull de raça, passions incalificables tota gama de sensacions humanas que vistas a l’escenari de la manera mestre que ho presenta Benavente, hi quedo embabiecat. Ara li vaig veure a Corunya l’ultima obra, que ha escrit, aqueixa si, que no li recomano a l’Angela, que la vagi a veuree, es massa crua, aquella familia sense ordre ni concert, jues renegats de la seva religio que negan a Deu i que per aquells atzars, diabolics, poden en la necessitat de casar-se dos germans, perque diu que no deuen de pafar els fills els pecats dels pares posant en contradicció, desfent més ben dit aquell passatje bíblic, que diu que els pecats del pares recauen sobre els fills. Aqueixa es l’obra “Cuando los hijos de Adan no son los hijos de Eva” .

Joan

Huelva 2 de Gener 1931

< Carta anterior

Comments are closed.