Com sempre, pràcticament hi ha el mateix número de cartes:  28 de Joan a Carme i 29 de Carme a Joan si bé sempre són més extenses les de Joan.

En relació al contingut de les mateixes la referència a la vida familiar és primordial, també el què fa als comptes (giros, adquisició d’accions, enviament de diners,etc. que controla Carme) fins a comentaris sobre lectures compartides i teatre i espectacles. Joan s’explaia sobre paisatges de la mar, situació als ports, descripció de les poblacions i opinions sobre els seus habitants, etc

Barcelona, 4 d’octubre 1929. Tres dias hace ya de tu salida y paréceme fue ayer, me pasan los días tan rápidos, Y a ti que impresion te ha causado la nueva ciudad desconocida? No has visto a Carmiña*? Piensa ir a Santiago tal vez la encuentres con Gerardo que vayan a visitar al Rector para llevar a la Universidad algun hijo suyo. Hiciste mal en no llevarte la novela asi podrias ir espiando el terreno que cuenta la historia, sus calles y paseos, casas y jardines o te pasará como la Hermana San Suplicio que no viste nada típico de la fantasia del Autor.

(*Protagonista de la novel·la la Casa de la Troya de Alejandro Perez Lugín)

La Coruña, 8 d’octubre 1929. Estimada Carme: Desde ahir a las cuatre de la tarde que soc a terras del Nord, a la Coruña, aqueixas terras , que a l’estiu quan la gent de Madrid i del Centre, que és donen al goig d’anar a estiuejar, venen aqui, son enciseras, per lo bellas, mes que quan aqueixa gent s’en van al començar la tardor, sembla com si amb la seva fugida s’en emportessin amb ells el bon temps, i ara  ja no es disfruta mes que tristesa, n’obstant una tristesa bonica, si es que a la tristesa s’els pot anomenar, aixis. Més, que tristesa, es una melangia lo qu’ et porta l’ambient d’aqueixas terras que tenen el caracter d’un boig i la dolcesa d’un infant. Ahir, quan hi arrivarem bufava el vent d’una manera fantástica i la mar, aqueixa mar brava d’aqueixos paisos s’encabritaba com una fera, rompia contra las rocas d’aqueixa costa qu’en está ple d’ellas, com si volgués, desfer-las amb la seva furia, després ha anat calmant el vent i el temps ha quedat d’aqueix to gris, qu’ és un bell marc per aqueixes montanyes tan plenes d’arbres i va ploven dolçament, portan aqueix ambient dolç i ple de melangia de que et parlaba, per aixó no m’estranya qu’el parlar i el caracter tot de la gent, d’aqueixos paisos estigui impregnat d’aqueixa melangia i sigui suau, molt suau, que convida a sentir-los.

Barcelona, 25 d’octubre 1929:  Pues si, el gran Zepelin con todo y ser tan esperado, pues ruido que sentiamos ya nos tenia al balcon ó al terrado hasta que por fin a las 3 1/2 pasó triunfalmente por nuestra calle y pude leer claramente  el nombre y demás letras y números de contraseña, viró por la de Provenza y se alejó hasta Barcelona…

San Juan de Aznalfarache, 8 de novembre 1929. Estimada Carme: Per fi puc escriuret tot pujant Guadalquivir amunt, aqueix riu d’aiguas quietas i terbolas que ja creia, que s’ens feia impossible puguer lo veure, després de l’estada a Santander on s’ens presentaba la prespectiva tan negra que no semblava sino que teniem de passa-hi tot l’hivern. En bona fe, que he quedat tip de Santander i , de Cantabric, per una llarga temporada (…)

San Juan de Aznalfarache, 11 de  novembre 1929. Estimada Carme:  No puc dir-te res del proxim viatje perque encara no tinc noticias. De totas maneras encara no hem començat a descarregar, perque aqueix viatje que ja desde Santander va sortir tot al revés. Primer aquells cuatre dias sense poguer sortir per el mal temps. Ara aqui sense poguer atracar al moll per falta de calat. Si bé son cosas que jo ni hi tinc cap mica de culpa, em fan posar de mal humor i estar amb angunia, perque sempre pot pensar la casa que pot haver-hi descuit o negligencia, sense fer-se carrec de lo molt que es te de treballar.

Barcelona, 2 de desembre de 1929 . Mi querido Juan: Ha querido la Providencia que supiera tu paso por Cabo Palos, para que pudiera escribirte, ya que de no ser asi, hubiera tenido el telegrama de llegada sin darme cuenta, pues han pasado estos dias tan rápidos, sin tener noción de los días transcurridos, me he encontado a diciembre como de encanto, pues sí, el Sr. Morris ha tenido la amabilidad de telefonear al Sr. Espina que ayer a mediodia estabas por el cabo de Palos…

Alacant, 2 de gener 1930.  La demora de la descarga a Alacant ha portat lo que ja em pensaba, que portaria:  cambi de viatje, aixis ha sigut, en lloch de Casablanca-Barcelona, será com ja et deia en la carta d’en Joanito, a Bona a carbonejar i després a Susa a carregar per Alacant, o sigui que si el vaitje es bo, estarem uns vuit o deu dias de viatje, i quan tornem a Alacant, espero que la descarrega es fará rapidament i allavores pot ser el proxim viatje sigui el que vinguem a Barcelona.

Alacant, 16 de gener 1930.  Després d’un viatje un xich molest, en alla las costas de Tunis, arrivarem a Sousse on hi passarem cuatre dias.  Vaig aprofitar-ne una tarde per tornar a las ruinas romanas de El Djem, que ja vaig contar-te l’altre volta que vaig estar-hi, las mevas impressions (…) 

Per un altre viatje penso anar a Kairouen, el poble moro típic per excelencia on hi ha la fabricació d’alfombras de fama mundial i que tan caras es pagan.

Barcelona, 18 de gener 1930.  Mi querido Juan: Dos cartas se han ajuntado sin poder dar contestación directamente a cada una por el dichoso jubileo de visitas que ya estoy harta de ellas; una te estorba, pues cuando son dos o tres a la vez te fastidian; parece que nos han tomada de primos, aqui vienen a pedir informes, a solicitar empleos, a que les busques casa, a pedir dinero, etc, en fin una agencia y muchas de ellas hasta se quedan a comer, como si fuera una fonda…

Alacant, 25 gener 1930. Em penso que dilluns sortirem cap a Casablanca, si aixis fos i tinguessim bon viatje i poca demora allá conto que d’el 4 al 5 de febrer podria estar entre vosaltres.