De les 47 cartes 23 són de Carme i 23 de Joan.

Sevilla,  27 febrer 1927: Estimada Carme: Ahir a les sis del vespre vaig rebre el telegrama d’en Joanet, que era portador de la trista nova de la mort de la nostre benvolguda Paula (Q.E.P.D)

Alacant, 25 març 1927 : La rapidesa en que hem fet el viatje et pot demostrar lo bo que ha sigut, mes ben dit, que son aqueixos viajes, que llevat d’aquell celebre d’Sfax, els demés els hem fet amb una tranquilitat pasmosa, l’Atlantic, aqueix tros  d’Atlantic, que crusem per anar a Casablanca, em recorda, no se perque, puig no té cap relació, els viatjes que anaba a America i em faig l’efecte com me passeijo per el pont, contemplant aquella inmensitat, que torno cap a las terras lliuras, i em fa venir ganas de tornar-hi.

 Barcelona, 28 març 1927: Dices en tu última las ilusiones que te formas cuando ves “Atlántico allá” también me gustaria a mi que fueras por aquellas tierras pues todas son magníficas e interesantes tanto el N. como el S. como el centro America cada una si sola encierra ideas y costumbres diferentes. También me gustaria volvieras a Filipinas pero no en viaje directo sino en escalas para cercionarte otra vez de aquellos paisages que tan bien me describistes en aquellos tiempos pasados que parece como si realmente los hubiese visto.

Alacant, 1 abril 1927: Estimada Carme: Cuatre ratlles per dir-te que s’está acabant la nostre estada en aqueix port ja que de no haver-hi cap entrebanc, allá les deu del matí sortirem: Ja saps que el port on anem destinats es el d’Sfax que no tinguen contratemps podrem ser-hi el dia 5, i podriem sortir-ne el dia 8 aixis es que cap alla el 8 o 9 pots escriurem aqui Alacant a fi de que a l’arrivada pugui tenir noticias tevas (…)

Malaga, 31 maig 1927: Perque quan s’ha passat temps, completament aislat entre la mateixa gent; sostinguent sempre las mateixas conversas, sense to ni so; quan s’han recorregut terras estranyas, vejent gent estranya que son completament indiferents a la teva vida, que passas entre ells com una estrella d’aqueixas fugitivas que es veuen caure, en certas nits sense deixar rastre, tens verdadera necessitat de gosar la companya de la familia i al estar entre ella, consideras estar a la gloria.