T’escric aposentat ja en el camarot del DIMARTS….(…) Jo vaig esser el 1er Oficial del DILLUNS fins el moment que el Pràctic va anar a bordo per treure’l i després vaig anar a la porta de sortida a donar-los.hi ,l’empenta: quan el DILLUNS a les tres de la tarda sortia jo m’estaba a la punta del dock indiferent a tot lo que m’envoltaba, contemplant com s’allunyaba, amb la seva majestad, de “tramp” i quan pitaba, amb el seu pito de transatlantic demanant pas, passant entre las boyas i la montanyeta de Pennarth casi em saltaren las llagrimas al veure com s’anaba perdent en la llunyania aquell barco que n’obstant las amarguras i els mals ratos passats en ell li tenia un profonds carinyo”.