Pendrem paciència, si no podem anar a passeig buscarem passar el temps distretament escribin-te. Com te deia en la darrera el viatje ha sigut de doble temps del que generalment estabem. y com tu dius molt bé ha sigut degut a que perderem el govern durant molts dias a causa de un fort vendaval del N. i mar grossa, i aixó succeia precisament en els dias de la festa major aqueixa festa major que vosaltres passar-he-ho tan divertits. No et creguis per aixó que nosaltres no estiguessim alegres, no, al reves. Jo moltes vegades durant aquells dias vaig pensar amb vosaltres, i em deia; ara estaran en el “embalat” vejent el ball, i si be envejo la companyia d’ells no desitjo la seva visió, puig la nostra es segurament més grandiosa! Estabem sota el gran envelat, que natura ens oferia, el seu sostre d’un blau inmaculat estaba il·luminat per milers d’estels, la Venus riallera i el Jupiter feient guardia d’honor a les constelacions de la Casiopea i de la Osa major, que com “aranyas” monumentals penjaben dalt lo firmament, i l’espuma de les onades qu’il·luminada per els raigs de la lluna i per la fosforencencia semblaba una alfombra d’argent i de brillants en la que hi poguessim ballar las ninfas i las sirenas al so dels xiulets del vent que com una música exótica de jazz-band aixordaben l’espai. Més no eran las ninfas ni las sirenas las que ballaben, sino el Dilluns, que’en forma de breçol monumental ens gronchaba per fer-nos dormir, pero no amb el dolç gronchar d’una mare amorosa sino amb violentas sacudidas d’una madrastra.)