A la sortida no anarem a moure xivarri a Premiá sino, que’ens dirigirem cap al nostre destí i en mitj d’un temps esplendit passant vora la costa de l’illa de la Calma que, diu en Rusiñol, hem arrivat a les tres de la matinada en aqueixas costas africanes de bellas prespectivas, les llums d’Alger i dels poblets veïns vistas en forma d’anfiteatre semblava, quelcom fantastic. Com al fer-se de dia; quan fa les llums d’aqueix anfiteatre anaven desapareixen i mostrant en el seu lloc un be de Deu de xalets, que sembla com si contemplessis la vall del Carmel i del Guinardó, i a l’altre extrem, la ciutat europea amb els carrers rectes amb las sevas construccions modernas , de cuatre y cinc pisos, i la ciutat mora amb els seus minarets blancs que s’aixecan majestuosos, hem entrat al port…”
Alger, 1 desembre 1924