Ahir sentat en el Alhambra, hora, deu de la nit, esperant el tranvia i al devant d’una taça de chocolate a una taula vora meu sentia la peroració de un comunista, em digueren qu’era un metje celebre de Barcelona, forman corro al seu entorn, una colla de senyors, alguns d’ells catedratic, llegia unas cuartillas, que suposo serian d’algun discurs que ja havia pronunciat. No vaig poguer sentir tota la trama d’aqueix discurs, paraules, paragrafs solts em dongueren l’impressió que en ell parlaba de la renovació o destrucció de tota la societat presenta. Es posaba contra l’universitat, contra la dona catalana, contra l’Ateneo Barcelonés, etc. etc. Pero lo que mes em chocá fou un dels finals d’un paragraf, capaç de fer aixecar en peu un auditori d’aixelebrats i que per lo que en ell deia; es per lo que m’ha vingut a cuento parlar-te d’aqueix subjecte. Deia: en el cruce de los ejes de la rambla de los Estudios, a la entrada de la calle Canuda, situaremos la guillotina que nos ha de permitir implantar la 3ª República. Estaba a punt d’aixecar-me i dir-li: Ep mestre, no la podria posar una mica més amunt? A la plaça Catalunya per exemple que tindria més lloch i podria-ho tirar els caps amb alguns d’aquells estanys que hi han? Ja ho sabeu, si no voleu veure escenes macabras cambieu-se de casa.
Joan