A mi s’em va ocorrer ahir, anar a veure una corrida de toros, per primera vegada en la meva vida, sujestionat, qui sap, per l’ambien de la població i dels coneguts que no més parlaben que de toros i per el bon cartel que a judici dels aficionats , hi hacia Fuentes Bejarano Felix Rodriguez i Manuel Mejias (Bienvenida) a dir te veritat vaig surtir desilusionat, havia llegit tantas vegadas que las cursas de braus era dir emoció, alegria, color (…) pro vaig sortir d’allí aburrit soberanament sense haver vist cap d’aqueixas cosas (…) Em sembla que tenim dret després de pagar set pesetas a veure un torero arrambat a las banyas del Miura, fent filigranas i hasta veurel volant per els aires, amb las tripas fora, que per aixo cobraven, dotze mil pesetas cada hu, per un quart d’hora de feina, que em sembla una veradera immoralitat, mentres jo cobri 25 ptas diarias per fer una feina que la considero tant esposada com la d’estar devant las banyas d’un toro, al fi i al cap, las consecuencias sont las mateixas, el sacrifici de la propia vida, i tan propici es per aqueix sacrifici un toro de mal genet com una matinada de boira, a las bocas de l’Estret, ell el torero es sacrifica ell sol, jo sacrifico trenta dos homes, ell cobra dotze mil pesetas per estar un quart d’hora i jo 25 pesetas per estar horas i horas devant del perill, per aixó et dic, que tenia dret de veure quelcom més del que vaig veure.
Ton Joan
Santander, 27 Juliol 1931