No trigará gaire en entrar el vent, quan el sol sigui més alt sobre l’horitzó, fará l’aparició “l’embat” que diuen els de la terra. Vent que ve de fora i que quan vé, romp la superficie llisa de las aiguas i el bot al anar o tornar del port passa temporals i aixis hasta la caiguda de la tarde, que torna a quedar calma novament i, allavores surten del port tot de barquetas a motor o a vela, de la gent aficionada a pescar o a passejar i mentrestant nosaltres anem fent vida de penitencia, vida conventual dintre d’aqueix especie de chalet flotant, esperant, esperant no sabem ben bé qué. Jo ja voldria s’hagués acabat aqueixa situació i sortir cap a viatje.
Ton Joan