Per aquí anem fent, amb tranquilitat, la població molt animada presentant el seu aspecte normal d’altre temps. I nosaltres anem descarregant esperant si podem saber alguna impressio del nou viatge (…)
Com suposas estic enterat de la desgracia ocorreguda en el 8, efectivament el mort es aquell xicot que havia viscut al poblet, deixa dona i dos fills, al pobre, el ascens a primer maquinista li ha costat la vida, puig aqueix viatge havia ascendit. A n’en Gelpi procura anar-lo a veure i ademés pots enviar de tant en tant a preguntar per el seu estat, i en nom meu el saludas. El primer oficial tambe havia vingut molt de temps en la meva companyia aqui a bord. Hom mai sap on te la sort ni la desgracia. (…)
Joan
Valencia, 9 Sepbre. 1936