Va arrivar ahir a mon poder la benvolguda carta teva, del 23, d’aqueixa fecha, que segons m’explicas, ha sigut aqueix any, digna de Catalunya ja qu’ella ha servit per exterioritzar devant del glorios Patro San Jordi el goig per el resurgir de las postres llibertats, que seran, quelcom condicionades sense amplitud que las voldriem, pero de totes maneres llibertats serán si podem fer-nos nostre, l’administració i la Cultura, que aixís será l’admiració del mon els nostres grups escolars i altres escolas començant per el Palau de Pedralbes que ja he llegit qu’el destinen a escoles, hermos concepte els d’aqueixos homens qu’avui regeixent els destins de la terra, que donen a l’instrucció del poble, tot un Palau Reial, aqueix palau on qui sap les conchorchas que si habian fraguat per aniquilar Catalunya, ara está convertit en temple de cultura per crear las novas generacions que han de fer a Catalunya “rica i plena”. Tu també vas passar un dia agradable també sigueres un gra de sorra també portares la teva presencia; entre la multitud congregada a la plaça de la Republica, per veure la magnificencia d’aquella bandera barrada que en els dias vergonzosos de la dictadura uns patriotas feren desepareixer, perque no sufris l’indignitat d’aquells renegats que segurament al veure aqueixos dias l’esclat de joia del nostre poble, la reconstrucció d’aqueix poble qu’ells desferen, deuen bramar de coratge i sentir els remordiments de conciencia, ells que per l’obtenció de distincions honorífiques d’un Borbó nefast no tingueren escrupols de conciencia per vendre el seu poble i en cambi per guanyar lo qu’ells ajudaren a enderrocar sofrire l’exil la presó el desprestigi i la miseria ho abandonaren tot els homes que avui dirigiesen, la nostre terra. Que Deu els ilumini en la seva fe i el seu amor perque puguin fer de nostre Catalunya la patria més gran que l’Iberia, que neix, i que baij la bandera que el dia de San Jordi es desplega el vent ens vejem defensats i amparats en la nostre llibertat i justicia, que baij el seu simbol puguin creixer els postres infants i trobin més tard, dintre las institucions que ella haurá creat els elements necessaris per obrir-se pas en la vida. TInc fe en els postres destins i crec que si la bona voluntad se imposa i ens comportem tots com verdaders amants, de la terra, arrivarem lluny.
Ton Joan
Santander 28 Abril 1931