València, 11 setembre 1936

Els dias van passant per aquesta terra valenciana amb una tranquil.litat fins ara absoluta. Nosaltres anem descarregant més rapidament del qu’em creia i ja las bodegas s’els he li comença a veure les entranyas, vull dir el fonds i a cada nou forat que van obrin-t’hi es com si ens anessim acostant a la fi, millor dit a la solució de l’incognita qu’es el nostre viatge futur, jo penso: sera cap a Barcelona per amarrar i quedar-nos alla una llarga temporada com els nostres companys o per dissort o per sort, vés a saber-ho. Ens tocara novament emprendre la marcha en busca de nous carregaments?. Jo voldria que per fi hagués arrivat per nosaltres l’hora d’un descans, que ens tenim ben guanyat pero em temo molt que aqueix no ens sigui pas concedit, i no sabem pas si es millor o pitjor que això succeixi, no està en la nostre ma poguer-ho preveure. (…)

Suposo que tal com em deias en la teva darrera, debias empendre novament el vol cap a Vilassar, després del teu curt sejorn a Barcelona i que novament estaras instal.lada amb honors d’ama de casa exclussiva, bregant amb la xicalla, per ells sera segurament la millor solució, aqueix pensament de quedar-se tot l’hivern al poble. Jo espero que a la curta o a la llarga tornarem a viure la vida de ciutat, per això aqueix any serà un parentessis en el que semblarà que la vida s’hagués parat per recomençar-la de nou, quan el nou estat de cosas que ara ha vingut estigui organitzat ja i cada cual emprengui el cami que la vida l’hi reserva dintre aqueix nou estat social que ara neix. Ja veurem l’Ensenyança las novas modalitats que pren, i d’acord amb aqueixas modalitats lo que haurem de fer per educar a la nostre xicalla i si aqueixa educació obligarà anar a viure a Barcelona, cap als grans centres d’ensenyança professional.

Ets anat a veure a n’en Gelpí? Si no hi ets anat, ves-hi lo més aviat possible, que per una persona que sofreix es un consol rebre la vista dels amics i aixís podras dir-me qu’es lo que en realitat té. 

Per aquí segueix fent uns dias de verdader estiu, fa molta més calor que la que feia a Sfax, qu’es terra de calor per excelencia (…)

Com ja et deia en anteriors missivas es probable que acabem la descàrrega el pròxim dimarts o dimecres i per ara encara no tenim ni la menor idea de lo que farem després. (…)

Joan
Valencia, 11 Sepbre. 1936

< Carta anterior

Carta posterior >

Comments are closed.