Ja som a dimarts al migdia fá ja dos dias justos que varem deixar el port de Barcelona i més que dos dias s’em figura que ha passat ja una eternitat, aqueixa calma tan gran en que la blavor de la mar esdevé casi blanca i que sembla qu’el vaixell llisca per una superficie de cristall, predisposa l’anim a una mena de nostalgia (…)
La sortida de Barcelona no fou a las set del mati, tal com jo pensaba, sino que degut a dificultats qu’es presentaren a darrera hora, per cambiar el tercer oficial y el telegrafista, no poguerem sortir fins a las onze, tenia ganas de venir fins a Vilasar i donar-vos el saludo de sortida, pero era ja massa el temps perdut i el perdre dugues horas i mitja més que suposaba venir fins aqui, no em convenia ja que m’haguera vist obligat a arrivar a Bona ja de nit, mentres que ara encara suposo que podre arrivar hi a la caiguda d’aqueixa tarda. (…)
Doncs sí tot el diumenge encara que amb el cel mig tapat tinguerem un temps esplendit de mar i vent, menys ahir que el vent al nord, va fer que el vaixell balancegés de la manera que sap ell fer-ho. Avui, ha tornat la calma, i sembla com si estiguessim amarrats al moll, em penso que a les sis de la tarda arribarem a Bona, a veure si demà al mig dia podrem sortir ja per Sfax. (…)
Fa pocs moments, eran las sis i mitja de la tarda qu’em amarrat al moll, demà mati farem el carbo i salvo contratemps sortirem al mig dia cap a Sfax on penso arrivar-hi, si tot va bé el dia 28 al vespre i sortir cap a Valencia el dia 31. (…)
Joan
Bona, 25 Agost 1936