Després de tan temps de no haver estat aquí, no he pogut recordar, millor dit no he pogut fruir, diguem-ne la simpatia que respira aqueixa població mediterranea per mitjà del seu estol de donas bellas que son en abundancia. N’obstant, si avui no he pogut , ja, apreciar, en las dugues vetllas antes, quelcom de lo que avui no he pogut veure. Las sortidas del cine, a les vuit del vespre encara son motius per que ellas, avants d’anar a sopar donguin un vol per l’esplanada, que el temps encara es agradable i convida al passeig, després del descans forçat, de la inactivitat corporal del cinema i estirar una mica las camas es un exercic prou escaient. I aixis he pogut veure com la població femenina, la població elegant, no ha canviat pas gens desde l’ultima vegada; he vist a las mevas conegudas de sempre pero no hem cambiat ni una rialleta ni un saludo com tu suposas, sino que jo m’he contentat en mirar-las o admirar las per lo que tenen de bellas i ellas m’han mirat, qui sap, si per lo que tinc de lleig o si per probar-me foraster entre ellas. No han cambiat, son las mateixas, han variat els trajes els capells i qui sap si miran-las bé veureim, que sota la capa de coloret o del estuc, veuriem com va marcant-se el pas dels anys, d’aqueixos anys que van passant sense que ells portin l’anhelat promés, que tan esperan. Em penso que ha de ser una mica trista la vida per aqueixas noias.
Joan