La pandèmia de grip de l’any 1918, també coneguda com grip espanyola, va causar la mort d’entre 25 i 40 milions de persones a tot el món, entre els anys 1918 i 1919.
En una carta enviada el 14 de juliol de 1918 des de Manila, Joan Espinàs es mostra preocupat per les notícies que li han arribat sobre l’epidèmia de grip que hi ha a Espanya:
Después de varios dias de no leer el diario lo cogi ayer para leerlo en vista de las muchas noticias que traia de España (cosa por cierto muy rara). Estas noticias aunque algo retrasadas puesto que son del 28 de Mayo, dejaron bastantes huellas en mi imaginación, al punto de ponerme en dudas y de enseñorearse la intranquilidad, de mi persona, tal era la alarma que infundian, estos comunicados dando cuenta de la gran epidemia de gripe existente en Madrid, Barcelona y otras provincias. En la primera decia existir más de ciento veinte mil atacados y en la segunda habia más de treinta por ciento de la población y que iba adquiriendo grandes proporciones; como que siempre se le ocurre a uno pensar lo peor, lo he pensado varias veces y por esto lo pregunto ¿Ha habido en casa alguna novedad, habeis sido vosotros mordidos por esta enfermedad?”
I relata que a Manila també han patit una malaltia, que li diuen “el trancaso”. No és conscient que es tracta de la mateixa epidèmia. Les dates coincideixen i els símptomes també.
Aquí en Manila tambien hubo una pasa, de una enfermedad, que llaman el “trancaso” que consiste en un resfriado tan fuerte, que lo deja a uno medio paralitico de piernas y brazos; con tos muy dura y molesta, esto durante cuatro y cinco dias, abordo lo hemos pasado todos al extremo de haber dias que guardaban cama ocho y diez hombres a la vez, parecia un hospital, menos mal que es una enfermedad que se cura sin medecinas, basta purgarse y estar a dieta mientras dure. En la población hubo industrias que tuvieron que parar el trabajo por falta de brazos, las panaderias ofrecian a los que sabian el oficio un sueldo para aquellos dias a razon de 500 pesos mensuales (unos 200 duros españoles).,
Segons un article de la revista Mètode la grip “a França va arribar entre l’abril i el maig de 1918. En el mateix període arribà a Espanya, Itàlia i Alemanya. Al juny arribà a Gran Bretanya i després a Rússia. Va arribar al nord d’Àfrica al maig de 1918 i des d’allí es va estendre cap a Bombai, Calcuta, Xina, Nova Zelanda i Filipines al juny de 1918”. També en aquest article es descriuen els símptomes. “Els símptomes habituals de la grip –augment ràpid de la febre, tremolors, mal de cap, dolors musculars en esquena i cames i tos seca– es van presentar en la majoria dels casos descrits i els pacients es recuperaven al cap d’uns dies de repòs al llit. Però, alguns individus que mostraven signes d’infecció morien en 24 hores”.
Tan preocupat que estava per la família, quan fou ell mateix -sense saber-ho- qui va patir la grip!
* * * *
La mort per l’epidèmia de grip del company Isidre Maristany
Si bé en l’entorn familiar més directe no es va produir cap mort, sí que és coneixedor de la mort de diversos coneguts i amics de Premià, sobre tot a principi de l’any 1919 que és quan la pandèmia fou més virulenta. I un dels contagiats per l’epidèmia fou el seu company i amic Isidre Maristany, que tot just un mes abans de morir navegaven plegats en el veler Pepito en un viatge ple d’incidents i d’averies, viatge que han d’interrompre a Almeria i on Maristany decideix marxar cap a Barcelona, per intentar embarcar en un altre vaixell rumb Buenos Aires.
En Joan Espinàs ho comenta en diverses cartes a la família.
No sabem el dia que morí Isidre Maristany, però disposem de la carta que Isidre Maristany li envià a Joan Espinàs el 26 de gener de 1919, la darrera carta que l’estimat amic li escrigué.