Pas de l’Estret entre bucs i submarins de guerra

En el viatge de retorn de Jacksonville (EEUU) a Barcelona el mes d’octubre de 1917, embarcat a la bricbarca “Alfredo” -veler de 64 metres-, en apropar-se a l’Estret de Gibraltar, veuen diverses situacions pròpies de la Primera Guerra Mundial al mar.

Ell les descriu en el seu diari personal de la manera següent:

Día 7- A 3h. se divisa en el horizonte varios barcos. A 3’30 pasan por nuestra proa y popa resultando ser un convoy compuesto de 12 barcos mercantes, entre ellos un griego, que es el que pasa más cerca, escoltados por un crucero auxiliar ruso. A 4 desaparecen, llevaban rumbo NNE y venían del S, irían seguramente a Inglaterra.

Día 10- A 3’30h empiezan a verse los destellos del faro de Santa María. A 8h pasa rascando por la proa a toda velocidad un destroyer inglés. A 11h aparece en la superficie y a mucha distancia un submarino, hizamos la bandera española, al poco rato desaparece. Durante la tarde una buena empopada que nos mete a Cádiz á las 7h de la noche.

Buc hospital Britannic

Buc hospital Britannic

Día 14- A 7h se ven los destellos del faro San Sebastián (Cádiz) por babor y el faro de Trafalgar por la proa. Durante la primera guardia va viéndose más claramente este faro, pasan ocho vapores. A 10h se empiezan a ver los dos destellos de Cabo Espartel y un buque hospital iluminado con luces verdes, a la altura de este cabo. A 10’30h se divisan los reflejos de los destellos de Tarifa.

El Mediterrà s’ha convertit en un camí de proveïment per als països aliats i els alemanys, estratègicament, els irrompen el pas sempre que poden.
Els bucs espanyols, sota una bandera neutral, no acostumen a ser interceptats, ni per uns ni pels altres, però sempre hi ha excepcions, com es veu en la continuació del seu diari personal.

Día 15- De madrugada entramos al estrecho con viento fresquito. Se queda el viento en calma, pasan varios barcos ingleses y españoles. A 8h se acerca a nosotros el transporte de guerra inglés «Richard Whilford» y pregunta donde vamos, se le contesta a Barcelona, entonces hiza las banderas TA que significa «Continua» y las AHFU que quiere decir Gibraltar, así lo hacemos. Durante toda la mañana y parte de la tarde estuvimos de vuelta y vuelta para poder entrar sin lograrlo, puesto que el viento no daba para ello. Al medio día se le hizaron las señales “Si podíamos continuar viaje”. A las 3h vino el vapor «Richard Whilford» y nos hizó la señal “Fachear”. Así lo hacemos, y en un bote vienen dos oficiales ingleses a revisar la documentación, como que toda esta en regla, permiten seguir viaje. Continuamos en demanda Cabo Gata costeando.

Per llegir el diari personal complert del viatge a Jacksonville (EEUU) clika aquí

(torna enrera)

Comments are closed.